És final de curs, i en moltes famílies haurà caigut com una bomba el fracàs acadèmic d’algun dels seus fills. Aquest fracàs sembla que els hi trastoca els plans i les expectatives familiars, i davant d’aquest, el disgust cau en la família com si es tractés d’una maledicció.

Fracassar acadèmicament o suspendre, per entendre’ns, i l’alteració que ocasiona són una senyal evident que la nostra escala de valors és troba una mica alterada. No, estimats, si l’èxit acadèmic no equival a l’èxit humà en la major part dels casos, tampoc el fracàs acadèmic ha de significar fracàs personal.

Es fa difícil ajustar l’escala de valors, tot i que és completament necessari. Si al mateix temps que aprenen matemàtiques o anglès, no aprenen amb la mateixa intensitat a saber valorar-se, saber retardar les recompenses, a encaixar les frustracions, crear empatia en les seves relacions… Si no els ensenyem a tenir les idees clares del que volen, a esforçar-se per assolir els seus objectius… Si no els ensenyem a ser autònoms i legals, a cuidar de la seva salut, a respectar les regles del joc… Si no fem tot això estarem formant éssers incomplets, i l’educació no estarà contribuint al veritable desenvolupament humà, on el fet important no són només les qualificacions escolars.

Què ens indica la butlleta de notes? Potser la resposta aquesta pregunta igual sembla obvia, però cal recordar que les notes no són res més que una mostra mesurable del progrés en l’adquisició i la memorització de determinats continguts acadèmics. Això vol dir que les qualificacions escolars s’han de veure com un instrument de mesura, no com un objectiu en si mateix. És bastant freqüent que els pares centrin la seva atenció en la nota final de l’alumne, sense tenir en compte altres aspectes importants. A continuació us indico alguns, perquè els tingueu presents en uns dies:

  • Cada nen és únic i irrepetible. Amb els seus propis interessos, nivell de maduració i estil d’aprenentatge. Les notes, moltes vegades, no tenen això en compte.

Els exàmens són iguals per tots i es realitzen en el mateix moment. És lògic que no aconsegueixin els mateixos resultats.

classes particulars

“Todo el mundo es un genio… pero si juzgas a un pez por su habilidad de trepar un árbol, pasará el resto de su vida creyendo que es un idiota” – A. Einstein

  • No és convenient valorar únicament la nota en si mateixa. Tampoc és aconsellable exigir una determinada nota als nens. El més important a valorar és l’esforç i el rendiment escolar de l’alumne. Moltes vegades l’esforç no està reflectit en la qualificació obtinguda: hi ha nens que, sense esforçar-se, aconsegueixen un aprovat, i altre que, tot i esforçar-se molt, no aconsegueixen obtenir-lo. Els primers poden estar malgastant part del seu potencial, i els segons poden desenvolupar alts nivells de frustració i desmotivació.
  • Aconseguir una bona qualificació, de vegades, es transforma en una competició. L’educació hauria d’estar basada en l’aprenentatge, no en l’avaluació. Per desgràcia, aprovar no és sinònim d’aprendre. Coneixes algú que recordi tot el contingut que hagi estudiat (i aprovat) durant tota l’etapa d’educació primària i secundària? Han estat necessaris tots els continguts acadèmics?
  • L’estatus social que ens donen les notes. És inevitable… el dia de l’entrega de notes, que la porta de l’escola es converteixi en un simbòlic ring de lluita on els pares comparen les notes obtingudes pels seus fills (davant d’ells, per descomptat). Uns, orgullosos dels seus meravellosos nens amb notes triomfants, i altres, poc menys que avergonyits per les catastròfiques notes dels seus fills que no arriben a l’aprovat.
  • Juntament amb l’anterior, el valor d’un nen NO el defineixen les seves qualificacions. Un numero no pot indicar el tipus de persona que ets.

La cara bona de les notes Després de parlar del “lado oscuro” de les butlletes escolars, intentem veure el costat positiu: les notes ens mostren els punts forts i els no tan forts dels nostres fills. És importantíssim reforçar aquells aprenentatges que li cridin més l’atenció i despertin la seva curiositat. A més, poden ser utilitzades com un element motivador i com a instrument per ensenyar-li als nens a gestionar l’estrès (abans d’un examen) o la frustració (al no aconseguir la nota esperada). I com no, un excel·lent motivador, si és utilitzat en la justa mesura.

Què fer si no aproven?  La prioritat en aquest cas és conèixer les causes. Seria molt recomanable concertar una cita amb la seva tutora, perquè ens doni el seu punt de vista i elaborar junts un pla d’actuació. Si la causa és la falta d’esforç, haurem de fer un seguiment diari i intentar augmentar el seu nivell de motivació cap a aquesta o aquestes matèries.

Nosaltres, des d‘aprende a estudiar,amb els nostres programes us ajudem en aquesta part: parlem amb el nen, conèixer-lo des de la comprensió i la tranquil·litat. Intentem que vegi la utilitat d’aquesta matèria, provem nous mètodes d’aprenentatge que aconsegueixin que s’involucri de forma activa,es motivi i superi aquestes dificultats.

Vols fer-nos alguna consulta sobre el teu cas? Necessites suport extern per millorar l’adaptació del teu fill a l’àmbit acadèmic i la seva relació amb les notes? No dubtis en contactar-nos, estem per guiar-vos en un aprenentatge eficient!

 

Jessica Ibañez.